Lolita a l’infern dels plutòcrates–Abans, els plutòcrates hi portàvem a l’infern el nostre relluent rellotge de cadeneta; era un rellotge d’or massís amb robins qui-sap-los, i diamants i maragdes afegits ja més esbarriadament. Ara hi portem una pistoleta de làser, tan decoradeta com els rellotges de ça enrere, tret que molt més isnellament mortífera que […]
Lolita a l’infern dels plutòcrates [un altre relat bíblic d’en Tiberi]
Un darrer conte d’en Tiberi Guix
Passi-ho bé com anem En Lluc Xirivella, pintor de cases, s’havia perdut pels vasts banys del vell hotel que renovaven. "Ei," cridà, "per on s’ix, ho sabeu?…" I, de tant en tant, algunes de les escadusseres dones de la neteja qui es trobaven gratant alguna dutxa o banyera o tassa de canfelip li somreien però […]
Adéu bondia — (fet també p’en Tiberi, escriptor molt generós I QUI MAI NO ES VEN)
Adéu bon dia Aquest món feia figa i en Valentí Valencià, escriptor català, volia dir adéu-siau amb tanta de dignitat com li fos possible. Se n’havia anat a la botiga dels caçadors i peixcadors, on només hi havia entrat per ço d’estar-s’hi una miqueta i veure si hi tenien novetats, per improbable que fos, noves […]
En Pere Ronsa estergeix el gran anticristià Pal.lades…
…i en pobret de manguis els estergeix tots dos… Oh, mare dels llausangers, Riquesa, Filla del Neguit i la Tristesa, Qui et posseeix la por l’afligeix,Qui no et té la pena l’absorbeix. [@more@] Tweet
Oda contra els cobejosos.
Contra els avariciosos i els qui, prop la mort, encara abasseguen(És a dir, oda i odi contra els cobejosos* i els qui no se n’adonen que pendre als altres, o a la pròpia terra, només redunda en més merda a arraconar — estrafet del Pere Ronsa, millor anomenat Pierre Ronsard, s. XVI de l’era on […]