¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

  Mentrestant, ja ho veus tu, pampallugues de por Deia (o si més no si fa no fa implicava) aquell carallot d’Emerson que quan quelcom més o menys artístic o genial ens colpeix és perquè hi reconeixem un tornaveu o ressò d’allò que nós mateixos adés pensàrem, i rebutjàrem per modèstia, i ara en tornar […]

  Desconsol de dama qui cau del tamboret i exposa taboll i fufa al capellà qui davant mateix deia la missa El metge de la meua dona el doctor Kevyn Unt, de Xicago, és ginecòleg. Al doctor K. Unt, barrejant-li una mica les lletres li’n dic, ben encertadament, Kunt Envy, i és que té odiosa […]

  escosint alleradament elevats paisatges per quines altes muntanyes no ens perdem ni quins paisatges no ens revelen els cims ca, i als penyals amb veus de dones els vents ferms no ens darden amb les virtuts del concret? el plugim, la boirina, o els llamps que fenen el cel, els arbres esgavellats, els claps […]

de les andanes esquerdades als trens polsegosos, estellats els viatges s’escurcen amb prou feines començats finits el bagatge ha minvat fins a la inexistència ni prospecte ja no duc no pot pas la mort – destí evitern – ésser ja gaire lluny. Tweet