¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

(Lliçó d’en Jofre Calçaire, o millor Geoffrey Chaucer, sobre el fet que cal callar i deixar fer en amables cosetes de banyes — i per què no són blanques les cornelles.) (1390) Això diu el macip Febus, segons els llibres prou antics, visqué entre naltres — hi érem tots amics — ell el més eixerit […]

Si sou jove, passeu avant sense pensar-hi Si sou jove i em veieu, passeu de llarg, com l’altra gent, perquè sóc invisible i val molt més així. Sóc l’homenet vellet, primet, baixet, polidet i ben arregladet qui, empenyent el carretó sempre buit, va perdut pel laberint inescrutable dels corredors sens fi del magatzem immens. A […]

Carbonitzat pel foc roent, constant, dels ulls Com pots viure amb l’àcid dels records d’aquelles llambregades horroritzades corroint-te el cervell? Esbaldrec foragitat, et posen a la vorera; esquelet a mig podrir, tortament rebregat damunt la teua cadira de rodes (perquè esperen que arribi l’autobuset, que prou triga més del compte, i així et puguin portar, […]

Oli de gos d’Ambrose Bierce (1911) [fet en català per Tiberi Guix] Em dic Rol·ló Simbomba. Vaig nèixer de pares honests tot i que força humils, atès que mon pare fabricava oli de gos, i ma mare prenia cura d’un recambró a l’ombra de l’església del poble, on disposava dels infants rebutjats. Ja de ben […]

Escosint pels afores de Brussel·les (1979) Feble infidelitat: enfit, sangfoniment D’absència que de consuet duu a l’enuig. Mentre triomfa el martell de l’oblit, S’escalfen d’altres delits. Ultra banyat per la pluja freda, Haig de blasmar la deseixida avinentesa Que no tinc de veure’m sec En alt cim qui s’emplomalla Amb escadusseres herbes de flaire. Buidors […]

Rol·ló Çonçamarruga es decideix. Conte d’Ambrose Bierce (1874) [fet en català per Tiberi Guix] A la família Çonçamarruga, en Rol·ló realment era d’allò que se’n diu un fill díscol; cap dels fills de la família no era tan díscol com ell. Tan díscol, ell, que era una esgarrifaó. El més gran dels vuit fills, en […]

Nou sopar amb mon pare mort Encara que fa gairebé nou anys que és Mort, mon pare tanmateix és. Anit a l’hora de sopar, el sopar L’havia amanit ell; el sopar Normalment sempre l’amaneixc jo. Perquè arribava tard, jo, Ell no em volia deixar entrar, Massa enfellonit d’haver treballat Tant, i ara jo fent-li tard. […]

Revolta dels déus d’Ambrose Bierce (1911) [trasllada en Tiberi Guix] Mon pare feia de desodoritzador de gossos morts, mentre que ma mare tenia la sola botiga que hi havia en tota la vila dedicada a vendre menjar per a gats. Els meus pares no eren una parella feliç; no n’hi havia prou amb els vots […]

Eixorquia de la nit: —Malaguanyada pena d’un cos qui rutlla debades. Car, sense somnis, no has anat enlloc. Saps que anares (rau-raus ecoics, rosecs sords), mes on…? Amnèsia d’anamnesi. Recança de l’inviscut. Explorador baciu d’anònimes jungles, de tan nàquisses, en blanc. Cap taca als peus, i pitjor, tampoc a l’ànima. Ni d’on véns, no pots […]