¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Nèctars punxeguts Me li atansí amb pors rai. (—Se’m cruspirà, em temia.) De lluny semblava un parruf gegantí. De prop ho era. M’hi encabia agraït com qui s’encaua alleugerit al seu cau… Tret que aleshores dimoniets brollaren arreu, com escarbats, amb cuirassa. I ara s’encenien en pampallugues caòtiques… Vaig aviar el crit que cada malson […]