Déu ens en guard dels coneixedors d’arbres! Déu ens en guard dels coneixedors d’arbres! Avesats a la permanència, Roseguen, despreocupats, els matins. Avesats a la memòria persistent, Amb menfotisme endrapen les hores matutines –Com qui rosega i endrapa amb dents blanques Un crostó, acompanyat amb formatge blau I amb qualque xerric de xarel·lo negre. […]