¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

  Per l’osca al coll al conill penjat la sang li degota M’havia finalment rasos o raguts barba i cabells i semblava doncs ara talment pollastre plomat, gat espellat, titella rònec. Tot fastiguejat de mi mateix, li dic a la meua dona: “Això sóc, nu, un espantall sense roba. Prou veig per la teua expressió […]

  Etzigoris als xibius “Deixa’m consolidar això, vols?” Em va dir n’Urà Arrufat. Al xibiu estret n’Arrufat arrufava les celles davant la necessitat renovellada cada vesprada de destriar les necessitats degenerades dels malparits qui s’hi atansaven. Hi havia rere el vidre, part del carrer, els esvaïts badocs, i llavors els sospitosos de sempre – llurs […]