Un art com un altre (ex-Elizabeth Bishop, 1979) L’art d’anar perdent s’aprèn sens pena: vocació de perdre’s tenen les coses, perdre-les doncs a res no et condemna. Pèrdues diàries, tomba-hi l’esquena; també a la clau que no saps on poses; l’art d’anar perdent s’aprèn sens pena. Del perdre, n’esdevens mestre de mena; vas perdent […]
22 octubre 2008
Vilaneta de les pèrdues quotidianes
Comentaris tancats a Vilaneta de les pèrdues quotidianes
15 octubre 2008
sense lluna relliscós se n’esquitlla
com tritó il·lunadament agafàrem el cotxe a la nit i al pàrquing dels magatzems buits hi anàrem a rembre un trineu i un carretó que havíem subtilment ficat a banda durant el jorn els carregàrem darrere ens espolsàrem les mans del fang sec i llavors ens atapeírem als seients i força eufòrics ara ens […]
Comentaris tancats a sense lluna relliscós se n’esquitlla
14 octubre 2008
sense la façana opaca del cos
som ombres som ombres que ens desfem en la nit com un peix de foscor m’abelleix de moure-m’hi dins la nit i descobrir-hi que sota els llivells d’alta complexitat que la llum ens pretenia fer veure de fet hi rau la facilitat hi rau la simplicitat del dau damunt el dau i el dau […]
Comentaris tancats a sense la façana opaca del cos
13 octubre 2008
he sortit caminant, llavors vora l’aigua tritllejaire jac, i…
ara mateix al bosquet en les mateixes condicions ambientals és clar que no vaig als grans magatzems a comprar-hi re hi vaig a veure estofes i sobretot la gent, i a sentir què hi diuen… avui hi era prou allerat i lleuger quan per malastrugança tres infants no gaire deseixits però molt malparits han […]
Comentaris tancats a he sortit caminant, llavors vora l’aigua tritllejaire jac, i…
