¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Un art com un altre (ex-Elizabeth Bishop, 1979)

L’art d’anar perdent s’aprèn sens pena:
vocació de perdre’s tenen les coses,
perdre-les doncs a res no et condemna.

Pèrdues diàries, tomba-hi l’esquena;
també a la clau que no saps on poses;
l’art d’anar perdent s’aprèn sens pena.

Del perdre, n’esdevens mestre de mena;
vas perdent indrets, noms, allò que goses,
mes res del perdut no et duu condemna.

Se’m fonen cases rere la carena;
ah, i el rellotge, entre d’altres noses;
això rai, és art que aprenc sens pena.

Què més perdia? El mapa alena
neguitós: jungles, deserts, aloses…
Un continent sencer és lleu condemna.

I et vaig perdre a tu (l’enyor s’eixamena
al teu voltant: gests, veu, gràcies descloses…)
L’art d’anar perdent s’aprèn sens pena:
(ho dic?) hom s’hi avesa, a la condemna.