¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

  Silè Silent: hipotiposi aposiopètica A la llotja, i bevent-hi copa rere copa de whisky, els pilots d’avió Toribi Banyut i Rudi Queixals, abans no els cridin per a pujar a llurs avions, enraonen del luctuós cas esdevingut a llur company pilot Silè Silent, i lleument en commiseren. –Trist fat, no diguis… –Ara, rareta, ja […]

  Silè Silent assassina la dona Si et cases amb una nimfòmana, això t’espera: hores incessants d’anar fregant-li les obertures. De massa fregar-li els punts estratègics, mig l’esborres; i un cop hi ets, per què no enllestir la feina…? Calia d’antuvi matar-li els bacteris qui se li rabejaven entre les descàrregues vaginals; me li esguardava […]

  Catorze dones braves A això ens avinguérem: a reunir els fragments de la peça clau que ens permetria de refer el trencaclosques. El dubte ens aombrava fins ara mateix. Ausades, fins suara feia un instant, ens rebutjàvem mútuament cada idea que vingués d’altri, ens titllàvem de bufanúvols, pitjor: d’àvoles enverinadores, i de la tenaç […]

  En lloses, dates que et fan obrir els ulls Aquell veí meu inscrivia lloses, Portava ulleres per a salvar’s de noses; La pols dels marbres feia plorar els ulls De qui s’atansava a guaitar’n les dates. Un ràpid càlcul et robava envant, Cap a l’instant on migren les sabates Pou avall, pregon, en sords […]

  Et diré adéu [Lament d’en Poe girat p’en Gratulls] Et diré adéu Et diré adéu amb un bes als ulls I mentre els passeig entre els esculls Et confessaré que me n’adon, Que no s’erren pas en aquest món Els qui diuen que sols somni som. La fe m’omplia de gom a gom, Ara […]

  Seixanta anys té el gamarús Seixanta anys fotent lo mec I cap suc de re no en trec. Sóc tan tòtil com abans; A la mort, com més m’hi atans, Més em sap greu del que tinc; Si ara no tingués ni cinc Tampoc no perdria res, Fugiria sense haver après El dolor de […]

  3 instantànies en l’ofici força eficaç del poeta 1. minyonetes rebeques llavors amorosament dreturerament atraçades daltabaixos terrabastalls amb els coixins durs com pedres llençats a la babalà. “la presó de Lleida” i “la cançó del presoner” (versió Mompou) quan són adormides tocant. quan són ujades esteses migdiadejant. i així doncs per mitjans suaus acomboiant-les […]