Seixanta anys té el gamarús
Seixanta anys fotent lo mec
I cap suc de re no en trec.
Sóc tan tòtil com abans;
A la mort, com més m’hi atans,
Més em sap greu del que tinc;
Si ara no tingués ni cinc
Tampoc no perdria res,
Fugiria sense haver après
El dolor de perdre-ho tot.
No cal l’ull clínic d’un xot
Ni el barrisc del borinot:
Com més omplies el bot
Més durament t’enfonsaves.
Tantes de ciències xuclaves,
El cervell et fa de sorra,
Per què el bot del cos s’ensorra.
Viu molt millor el ruc qui és ruc
Que no el ruc que d’ésser ruc
Diu que prou pot deixar d’ésser.
Tot tort i el que és tort adreça
Amb l’ull clínic d’una peça
I entre les ciències es bressa…
Fins que cau de cul pel trau
De l’hamaca per on cau
Com qui diu d’un espetec.
Seixanta anys fotent lo mec
Que se’n van per l’eixidiu
De la foscor sense ull viu.
Ullcluc el ruc a la sínia
Poc sirga pensant-se en línia,
Com m’he cregut com un ruc
Seixanta anys que crec que puc.
Que puc anar dret em crec,
I anava rodant, i cec.
Caic, i obr els ulls, i renec:
Seixanta anys fotent lo mec!
Dalt es fonen les clarors,
Dalt hi roden els voltors.
Té un forat l’hamaca on rac,
Sota, on m’esmuny, hi ha el brac:
Il·lusòria realitat,
L’únic ver n’és el forat.
Seixanta anys fotent lo mec
I s’hi escolen sense frec.
Et perds per la línia eterna
Del forat de la cisterna.
Bona nit per sempre pus,
Seixanta anys fotent l’estruç.
