¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

    Pluges Arrupit rere matolls d’atapeïdes fulles Tinc aquella dona perfectament espiada. A la gatzoneta, el raig dels seus pixats, agulles De pinassa hi dansen, i gargalls de lleterada… Oh escórrer’s, mentre tu, cony, com llengües et desfulles I l’espetec fumós fa ballar l’escarbatada! Cada escarbat fa rais de pinassa si et despulles, T’ajups, […]

  Na Vonne Vonne Ha tornada, clarosa i boiant, com brisa escleta, na Maryvonne Vonnegut – na Vonne Vonne que li’n deien a ca seua i li’n dèiem els més íntims coneguts. S’ha operada del peu i ha tornada que sembla vint anys més jove que no és. N’aparenta setanta i en deu tindre noranta. […]

  Trets astorats pels tasts hipnòtics; les sentors marítimes; les visions d’estanys amb granotes; els tactes de sedes i goles… [Set estrofes amb catàstrofe.] 1 Com qui es corda la sabata Alça-te’m la batata On t’urparà la gata Qui traus per daus barata. 2 Oh adorable puta Qui sacses ma batuta Mentre ton cony de […]

    Aparició de bell enyorament – oh, foradet! Fosquet i arrugadet com porprat clavell Bleixa, atapeït humilment entre molsa Encar humida de llet qui s’enfuig dolça Fins al trau, per natges blanques, de gairell. Per borrallons de fanguet color rovell Filaments eixarreïts tremen, si polsa El cor central i fa un ventet que els […]

    Pilotant banyera vers el maipús on corruquegen rancs els pecs atrinxerats Plouen èlitres i les finestres discorden. Entrevingut pels presagis, el cusc cornut Fantasista i somiador sardònics l’eixorden Èpics atributs d’esquistós sarcòfag mut. Afavoreix la baldufa sobre el llagut. Put a homeis i suors l’àvol home-baldufa Qui amb severitat de cicló ara l’ha […]