merda, ara em moriré d’on em ve tanta d’enveja, d’odi de brutícia de maligna ràbia sempre a frec de cresp? és això: no puc resistir no puc encobeir, no puc suportar que ningú vulgui imposar-me la seua voluntat. sóc vanitós i caparrut sempre he de tenir raó indoblegable indòmit incrèdul malfiat injust. sempre duré […]
1 juliol 2008
recalarà la nau i amb ella l’embat de l’onada
tard o d’hora també haurem aurora hi ha en el paisatge tenebrós i limitat només cossos adés joves i ara a mig desfer sota els automòbils derelictes, rovellats; hi ha adesiara l’ombra benvinguda dels gegants protectors qui es desixen nitament i secreta dels boscs patris i vigilen, amatents, damunt llurs xanques d’amples troncs tenelluts, […]
Comentaris tancats a recalarà la nau i amb ella l’embat de l’onada
