¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

  Írwin Roplega se’m carda la dona Fent cap sense cap mèrit a un capítol sorprenent, la meua vida es torna feliç d’allò pus. N’Irví se’m fot la dona assíduament, i la satisfà plenament, i em puc doncs dedicar a la ciència i a l’esquí. I a la ciència de l’esquí (que encara m’alta pus […]

  Darrer bleix de n’Estanislau Alafitor, arquitecte empaitat N’Estanislau era sol a casa; el seu pis de dalt era lluminós, molt intel·ligentment cairat; dissenyat per ell mateix, com la casa sencera. Dos noiets, de cap als set, vuit, anys, li van entrar a casa. Havien trucat, havien dit hola sense trair cap mena d’ànsia ni […]

  Jaume Panderol, de constructor a constrictor. Afetgegava distretament la neu amb els meus xirucs quan vaig rebre un cop de colze al costellam. Se m’enfonsava el colze boterut d’un qui, bo i caminant pel meu costat, es veu que havia relliscat. Es va excusar. Dispensi’m, va dir. I, mentre em rebregava agenollat, em va […]

  Sols guaitant el que hi ha, i au. Com ho diràs? –Quina representació més dramàtica – va dir, mimètic, sense oferir més resistència. La ficció flaquejava a escena; adu els llums fluixejaven. Comparativament, veure’l reaccionar a la peça era més interessant que la peça mateixa. Me’n recordava d’haver llegit a una revista la crítica […]

  Ambrose Bierce: The Power of the Scalawag (1899) Poder del trinxeraire L’encarregat jurisdiccional dels boscs ha fet toldre un arbre gegantí, mes, tantost ha vist un home honest qui s’hi atansava, ha fugit – i l’assassí amb ell, deixant caure la destral del crim. L’endemà, com, amb prous precaucions, tornaren a recobrar la destralota, […]

  [Damunt la tomba a la coneguda qui llongament se’m féu l’estreta.] Lletra d’amor d’en Corella a l’aimada. “–Així serà, més endavant, com us moriu (i eu ja farà anys probablement que seré mort), així serà la vostra tomba, aimada. Aimada, qui ara gens no em corresponeu. Al monument hi serem, en marbre i alabastre, […]

  Djuna Barnes: Dona “repulsiva” Cinquena Avinguda amunt (1915) Qualque jorn sota l’estel Dur i nu Qui al lluny remot Fa que lluu Sabrem la dona qui ets Que ets tu. Car tot i que als fems et llencen Extramurs Amb les cuixes i les ruixes t’entrebanques Mocador rus De coll per on dius la […]

  William S. Burroughs: Thanksgiving Prayer (1986) Els americans regraciem (i tant) la providència Mercès per tant de gall dindi i tant de colomet migratori fets per a esdevindre merda garbellada pels molt comcals budells dels americans. Mercès per tot un continent fet per a fotre malbé i enverinar. Mercès per tant d’indi fet perquè […]

  disfressa (el cos) d’esglai duc doble vida amb la professó per fora la festa per dins. en el somni s’obre el paisatge harmònic prop el tresor colgat que ningú no ha de descloure. només a la natura que es descorda li és lleguda la desclosa. com es despulla del corfoll el nou papagai qui […]

  fet sense gaires fums, com tot el que prenc en horitzó sóc jo qui es va adonar del foc a la casa del davant el foc que amb flames rugents consumia el roure davant la casa encesa. sóc jo qui vaig entrar a la llibreria de vell on les dones universitàries venien llibres a […]

  Així és com això rutlla u per cinc ets un vell entrant a l’asil et cal una andola per a pagar’t el llit que has de tanmateix compartir amb un altre vell al vell del darrere li dius que no tens canvi si li podries manllevar una andola que és el que accepten les […]

  Vestits de taüts florals Perquè amb el nostre benèvol vistiplau la casa se’ns ha anada omplint de bona gent inclosos uns quants penjats sense gaire dèria, corrupció ambulant i ja més fresques noies fugides qui ujades es giten pels racons enfonyades en sacs de dormir o colgades sota blaves flassades de llana i àdhuc […]