¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Djuna Barnes:

Car tot i que als fems et llencen
Extramurs
Amb les cuixes i les ruixes t’entrebanques
Mocador rus
De coll per on dius la bogeria
Del que pren curs.

T’hauríem de veure estesa
Ulls de lleixiu
T’hi tocaríem potser el cul
Sots el voraviu
I sentírem com t’esgaripes
Crits de perdiu.

No hi reeixíem pas. T’acollonies
Morta de fred
Mig tombada pels camps
A fer l’ullet
A qui reveles a cau d’orella
El lleig secret.

Veuríem llavors com molla
T’escalfes
I com baten la teua samarreta
I les calces
De tants de cors com secretaren
Al llit d’on t’alces.

I ara t’esbalces amb cabells esborifats
A xuclar
Dels llavis d’entrecuix el rou vague
De l’íntim salivar
Orgia en degoteig babilònic: harem
Sense paixà.

Abans no n’hauríem, d’eixa dona
Dita de tu
Abans, quan mig tombada damunt
El seu tors nu
Xuclares l’amarga llet de ta mare
Com qui menja cru.

Llençada amplament perquè caiguessis
De musell
Nua, femella, xiqueta fastiguejada
Fusell
Embussat – i, esborifat, sallant per la galàxia
El teu ventrell.