Una xicarroneta qui diu que es diu Totlò Quehihà. Em trobava sol a casa, i tanmateix sentia uns sorollets part de baix. Ara sóc conscient d’una presència – quelcom més gros que cap ratolí. Per això m’he aixecat i he baixat a veure… Ara he albirats, per una fenella de la porta que bad […]
25 novembre 2006
Totlò, Gròtil, Genís — Limfabarreig
Comentaris tancats a Totlò, Gròtil, Genís — Limfabarreig
16 novembre 2006
–empedreïts–
Davant l’horror de viure, com més empedreït millor. Només als pobles febles els calen déus. Carrincló espectacle d’entronitzat gegant en temple grec. Veus Lincoln i et deixa fred. Els ingenus patriotes del voltant mentalment els planys. Pujaves ranc per les escales, no sliding down banisters. Qui pogués, relliscar pels passamans. Ara ecoics els respectuosos […]
Comentaris tancats a –empedreïts–