¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

    Bordegàs retratat pel forat del cul d’una dona enfilada a una escala d’estisores —Doncs, que s’ha mort, oi, la malaputa; doncs massa poc, també; doncs ja era hora…. El dia que li vaig entrar de minyona i em demana com em dic, ruc com és, tot i les pseudofaramalles d’una educació que a […]

    L’home rebaixat L’home claupassat (el piu del seu rellotge del tot fora de vies: les rosques massa despeses, sobre-usades, la seua clau enmig del cos massa enroscada i desenroscada d’estranquis durant les llargues nits on exhaust pesa figues mentre la seua dona filosofa en alta veu amb llibres somnífers i alhora obsedidament ans […]

    L’home remuntat Aquest és el panorama, oi, el quadre, l’escena. Una dona en descuit o en camisa de son, jaguda damunt els coixins de la capçalera d’un llit. Hi llegeix un llibre de filosofia molt greu a la llum somorta del llum de la tauleta de nit. A la seua vora, dormint, un […]

    perdent, anar perdent és el que toca mentre als afores la fosca va embolicant-ho tot he espatllada a dretcient la maquineta de fer poemes l’he omplerta de gargots la tinta ho anava empastifant tot el líquid, l’aigüeta on les lletres que farien els mots hi suraven o nedaven com peixets, és ara tota […]

    Un altre full arnat perquè s’hi perllòngon les extemporànies confidències Mon padrí arreglava casaments – també va arreglar el meu. I no em va costar re. Mon padrí havia set fuster – feia taüts. Quan es va retirar, arreglava matrimonis. Ell mateix va fer com sant Josep: pel fet que era marieta, va […]