¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

fet sense gaires fums, com tot el que prenc en horitzó

sóc jo qui es va adonar del foc a la casa del davant
el foc que amb flames rugents consumia el roure
davant la casa encesa.

sóc jo qui vaig entrar a la llibreria de vell
on les dones universitàries venien llibres
a preu molt reduït aquell diumenge especial.

sóc jo gràcies a qui sense gaires escarafalls
totes les dones i alguns llibres de més vàlua
es pogueren salvar de la cremada
i en tot cas del caòtic rebombori
que hauria pogut posar en perill
qualque vida o altra.

sóc jo qui amb prou posa rebí els agraïments
de les dones i minyones
sobretot d’una de les minyones
amb qui, convidat, amb el seu cotxe
més tard anàrem a guaitar les celebracions
del nou any xinès
amb milotxes gegantines que sallaven pel cel.

dracs i pseudoavions plans i acolorits plens
de focs d’artifici
glorioses esteses enjòlites surant
entre atmosferes, en formació i sense
com esquadrons de bombarders
i com ocellarres, com pterodàctils solitaris.

i parlàrem animadament
de dones i de mots, de llibres i de focs
i alhora pensava, acaronant-li
suaument
els ulls al cel
quina pell
quina pell de les cuixes més fineta!