¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Pilotant banyera vers el maipús on corruquegen rancs els pecs atrinxerats

Plouen èlitres i les finestres discorden.

Entrevingut pels presagis, el cusc cornut
Fantasista i somiador sardònics l’eixorden
Èpics atributs d’esquistós sarcòfag mut.

Afavoreix la baldufa sobre el llagut.

Put a homeis i suors l’àvol home-baldufa
Qui amb severitat de cicló ara l’ha redut
A les artrítiques banalitats de llufa
De papissots filosops qui en arnats fulls borden.

Jeu en banyera eixuta, i llurs palimpsests
(Fats passatemps que els asclats arcans envilorden)
Els orbs microscopis li clapen amb xalests
Arabescs de màcules hipnotitzants: esques
Dels vents i corcs; amfífil, seduït per llesques:

Deliqüescents caramides als forns de pa,
Fruits degenerats de lluent paltruu corcat.

Hi aboleix, pilotí de blanc aeroplà,
La indefugible, la inesquivable: maldat
Espectral qui al capdavall el desperta mort.

I es fon com es fon l’aglà al boirós record.
Confongué natges, homenatges, gebres, pebres.
Palpà pedres pel prat de desembre empebrat,
Nià entre cuixes la mà a l’ull palpebrat,
Als terrats dels paperines l’eixorben llebres.

Li fan les guerxines als capitells elàstics
Del nemorós entrecuix: són esguards fantàstics
On la plebs brunz i cascú és txurtxil·lià:
Amb el cony de la V estupren l’endemà.