|
com tritó il·lunadament
agafàrem el cotxe a la nit
i al pàrquing dels magatzems buits
hi anàrem a rembre un trineu i un carretó
que havíem subtilment ficat a banda durant el jorn
els carregàrem darrere
ens espolsàrem les mans del fang sec
i llavors ens atapeírem als seients
i força eufòrics ara ens arribàrem fins al centre
mentre ells se n’anaven al cafè
a xerrar-hi amb les famílies
jo me n’aní a xafardejar entre les tendetes
especialment el carreronet amb les llibreries de vell
no podia comprar cap llibre
i n’hi havia de bons!
tots eren massa cars pel que duia a la butxaca
(com sempre pràcticament no re)
després de fer-la petar una mica
en una cantonada amb uns coneguts
qui hi fumaven i hi discutien de futbol i de política
xano-xano en la foscor
me’n tornava cap a casa
abans d’obrir la porta
he feta espetegar una pixarrada al jardí
llavors
dins
mentre a baix em rentava les mans i la cara
m’ha semblat sentir soroll a dalt
o a les escales
he cridat
qui hi ha qui hi ha?
ja heu tornat?
cap contesta
allò era estrany
i m’he temut que no fos cap lladre
justa la fusta!
rere una columna de l’escala
allí hi apareix sobtadament el lladre
què hi fots?
li dic somrient perquè sé que tinc l’excusa
de fer’l malbé si vull
les lleis de la propietat bé m’emparen!
mes llavors pitjor
un altre
i un altre i un altre
surten darrere el primer
cinc lladres armats contra meu
no tinc gaire marge de maniobra ara
encara somric però
car qui té dret a matar’ls sóc jo
tot i que cal reconèixer que
la probabilitat que ells em matin sense permís
és més grossa que no pas
la meua de matar’ls amb llicència i vistiplau
de la societat
havia obert silentment el ganivet a la butxaca
i de sobte el vaig llençar al cor del primer lladre
era lleig i degenerat com tots
i fràgil
fàcil d’atuir o de pelar
i aquest precisament tan blancot
gairebé albí
i ple de cicatrius i llúpies i brians
amb uns ulls blaus molt penetrants
això també
es va enfonsar
mentre els altres quatre disparaven
amb llurs pistoles ensems i a betzef
immediatament m’havia amagat
de seguida havia provocat un curtcircuit
i em movia lleuger i callat com peix de foscor
(és clar
érem al soterrani i qui se’l coneix millor?)
a més
sabia on el coronel hi havia enfonyada
una pistola
(l’únic que al cap de tants d’anys
devia estar enferritjada)
tanmateix rai
no em va caldre espantar-los-en
els sentia fugir en la nit
aviant xisclets aliens
de conill
i en porreta
sense botí
ni arrossegant llur mort
el mort?
ah sí
el sebollírem més tard al jardí
sota les pixarrades.
|
