18 setembre 2006
|
Robert Braç i Llac (també Robert Brasillac): Joiells (1945)
Joiells
Mai he tinguts joiells
Ni anells, ni cadenetes als punys,
Són coses mal vistes a ca nostra
Mes ara em fiquen la cadena als peus
Hom diu que això no és prou baronívol,
Són fet per a les noies el joiells
Mes avui com es fa
Que m'han ficat la cadena als turmells?
Cal conèixer-ho prou tot
Cal tindre curiositat per allò nou:
Estrany és l'hàbit que hom m'imposa
I estrambòtica la doble armella.
És fred el mur i la sopa magra
Mes m'adreç envant, el cap ben alt,
Ressonant com un rei negre
Adornat amb el seus joiells de ferro.
O:
Joiells
Mai joiells ni anells he tinguts,
Ni als punys polseres ens hi veus.
Trobem que són xarons embuts –
Ara em collen el cep als peus.
Tot això no és gens baronívol;
Per a les noies els joiells;
Mes avui com es fa, donívols,
Que em foten la corma als turmells?
Reconec que mai no ets prou savi,
És bo ésser curiós amb el nou,
Mes estrany és l’hàbit que em clavin,
Repugnant el jou que em clou.
Minestra magra – i fred mur,
Mes ple d’urc avenç, i ja us fotreu,
Rei negre, de qui retruny dur
Tant de joiell de ferro arreu.
|
[@more@]
Comentaris tancats a Braç i Llac a l’ergàstul ans l’afusellament
No comments yet.
RSS feed for comments on this post.
Sorry, the comment form is closed at this time.
