¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

William S. Burroughs: Thanksgiving Prayer (1986)

Mercès per tot un continent
fet per a fotre malbé i enverinar.

Mercès per tant d’indi
fet perquè ens proveís amb una miqueta
de perill i dificultat.

Mercès per tots els vasts ramats de bisons
fets per a occir’ls i espellar’ls, i deixar’n
les carcasses que es podrissin.

Mercès per tant de coiot i de llop
fets perquè hom hi posés un preu
per a eliminar’ls.

Mercès pel somni americà
fet per a fotre-ho tot adotzenat i fals
fins que la mentida no hi claregi.

Ah, i mercès pel ku-klux-klan.

Mercès per tanta força d’ordre
qui pogués anar assassinant negrots
mentre ditejava les osques al revòlver.

Mercès per les molt decents
fanoques beates
amb llurs àvoles carotes
fastigoses, tibades, amargues.

Molt agraïts pels adhesius que diuen
“Aixaféssim un marieta
per tal d’honorar Crist.”

Agraïts per la síndrome de la SIDA
dels bons laboratoris químics
triomfalment eixida.

Mercès per la prohibició
i per la “guerra contra les drogues”.

Mercès per un poble on
ningú no té permís per a ocupar’s
del propi nas.

Mercès per una nació de delators.

I tant, agraïts per les tendres memòries
d’antanyasses…

Mes ara, ep!

“Aixeca els braços, vejam on t’has punxat!

Sempre fores un maldecap
sempre fores un pagerol…!”

Mercès pel darrer i el millor
traïment del darrer i millor
somni dels humans.