18 març 2004
|
Djuna Barnes, Twilight of the illicit
Capvespre de l’il·lícita
tu, de qui les mamelles pengen
orbes
i de qui el lli llord i les mànigues
destorbes
amb dits ensopits que dibuixen
corbes.
amb genolls que lluny es repel·leixen
gens atrets,
i ulleres fosques sota els ulls
desfets,
dels lòbuls arracades d’ors
estrets.
un ou batut a mà el teu cabell
al cap,
llavis llargs dels mots tostemps morts
al pap;
fas les ganyotes d’un difunt,
quin nyap.
hom t’espia asseguda al sol
clapant,
trenant atributs ja esvaïts
volant;
a hom li reca veure’t sens esme
badant.
pólvora despesa, mullada,
de matí bord;
mare enorme de ramats
de bords;
mentre les estretes s’arronsen,
ets tota ressorts.
amb ulleres fosques sota els ulls
desfets,
als lòbuls arracades d’ors
estrets,
anys jauràs al sol sens recances
ni retrets.
|
[@more@]
Comentaris tancats a Djuna
No comments yet.
RSS feed for comments on this post.
Sorry, the comment form is closed at this time.
