¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Et diré adéu

[Lament d’en Poe girat p’en Gratulls]

Et diré adéu

Et diré adéu amb un bes als ulls
I mentre els passeig entre els esculls
Et confessaré que me n’adon,
Que no s’erren pas en aquest món
Els qui diuen que sols somni som.

La fe m’omplia de gom a gom,
Ara em trob buit,
Com ara duit
A caire de foscor.

A frec de la buidor,
Veig tots fondre’s els meus jorns
En les nits de sons pregons.

No som altre doncs que somni
Fos endins d’un altre somni…?

Què hi faig sol doncs en aquesta platja
Que el vent a la revolta encoratja?

M’hi mantinc, bufetejat;
A la mà serv un grapat
De sorra que se m’escola:
Poca cosa, i s’esmicola
Gra a gra cap al pregon.

Haig de plorar com veig com se’m fon
Entre els dits el poc cabal de vida:
Cada gra per l’onada que envida
Sense pietat i constant
Cruspit com qui diu somiant.

Somiant, doncs, com qui somia que viu
I és, com tot, somni dins somni d’estiu.