¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

En lloses, dates que et fan obrir els ulls

Aquell veí meu inscrivia lloses,
Portava ulleres per a salvar’s de noses;
La pols dels marbres feia plorar els ulls
De qui s’atansava a guaitar’n les dates.

Un ràpid càlcul et robava envant,
Cap a l’instant on migren les sabates
Pou avall, pregon, en sords aldarulls
De dates als trulls: cràters que l’atlant

Del teu enteniment pena a combatre.
Per l’estimball d’esportellades closes
S’ensorra tot – padellassos, poms, proses,

Dades, retrats: l’atrotinat teatre
Del titella colgat, de qui, com grates
La pols, veus que en tens les mateixes dates.