¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Passaport dolent

Em foten fàstic les gentades
Les cues
Els buròcrates – maleïts follets tancats en gàbies
En sobreïxen bromeres d’odi.

Mes ara el temps es fa curt – ja som al massa tard
Al capdavall el nan esguerrat escarransit
L’atzeb rosset sollat d’ensunya m’agafa el passaport
En lliurar-li li faig avinent que
Se n’adoni que hauria pogut passar amb els mitgesmerdes
I d’altres importants personatges
Mes que me n’estic car sóc molt home del carrer
Molt contrari a privilegis i prebendes.

En deu estar fins més amunt el cagallonet llefec
Massa cansat amb tampons i segells i obliteracions i merdegades
Tot i que s’hi adorm el malparit
Triga un món a tornar’m el document…

El maleït xarop de les hores s’esllenega i el cap se m’ensorra al taulell
Hi dec clapar desfet poc o gaire
El gruix de gentada s’aprima
La sorollada es va esmorteint
Algú altre (una dona subalterna) m’entretoca em lliura
El passaport Malastrugament ni prou fulls no hi tenia
Per a estampar-hi totes les advertències que feien al cas
Mani…?
Cada plana llorda d’anotacions amb tintes i tints de colors somorts
I amb afegitons de gargots que són injúries a la meua persona
M’hi tracten pel cap baix de boig o pitjor
L’anomenat no pot romandre enlloc enllà d’un parell
De dies – i vigilat tothora
No fos cas que fotés nyec d’on que calgués tancar’l de mantinent
Car perillós el mec rai
La ràbia em pot
Trec bromera escarritx de dents
Tret que és clar si sóc tan boig com diuen potser
Em puc permetre de despatxar sense culpa aquest condemnat
Garrí botzinaire qui així em vol…
Se n’ha anat a dinar però.

Fregit per dintre l’estesa de pell tota de penellons roents
Fotent puntades a tort i a dret i no tocant bimba
Em passeig part de fora no pas alleugerit pel zèfir que bufa al migdia
Haig (em dic) haig
De destruir aquest maleït estat (i estat de coses) que em nega
L’humanitat em nega els drets em vol
Oficialment un desastre tothora a frec d’esdevindre’s.

Ni sé on m’enfil
Massa rabiüt
Una banyera
Una banyera precàriament falcada ran de vorera
Esperant els escombriaires qui són a punt de fer cap
Una guitza meua l’envia avall
Roda cada camí més acceleradament
Espetegarà més avall on el carreró s’acaba a la cruïlla plena de trànsit
Hi haurà aixafades i desfetes rai hi haurà morts hi haurà el desastre
Que el tros de merda encaixat en aquella latrina de ferro suara predeia.

Collons com fotré el camp
Cames ajudeu-me pel primer carreret que em surti al costat
I he feta sort perquè duu directament a la mar
Hi ha a baix de tot l’assolellat port dels iots ancorats
I la genteta qui els volta debades com cuques de la llum
Presumint fadament fent malbé així els darrers
Cent seixanta-dos dies que els romanen a viure.

Em fa l’efecte que no em costarà gaire
De barrejar-m’hi
Només em cal travessar l’albelló descobert que davalla com un torrent
(Vora el relleix on força isnell cameig
Equilibrat a despit de les maldiences)
El torrent que em separa de llur sonso luxe llur quica esponera…

Car tot és façana
Tot vernís tot faramalla
La claveguera esbojarrada fa cap a la mar
Abans de fer-s’hi s’enclota hi bromereja enfurismada s’enfonsa dessota el moll
El moll pla per on ara passeig despreocupat
A barrejar’m amb els qui em pertoca
Alts i engomats com jo – els vans desvagats.

No crec que hi faci pas pegat
No se’m deu notar gaire que m’han etiquetat de boig
D’algú qui cal arreu prohibir d’anar enlloc
Com ho esbrinaven?
On ho duc estampat estigmatitzat cremat?
Com si costés gaire de fer veure!
Només em cal estirar el coll fer ganyotes de capità cua-estarrufat
Pel cul manxat i badar els oronells convertir’m els llavis en cul de polla
I llavors adu severament criticar’m
Tocar l’ase a la meua imatge reflectida als aparadors
Nena no faronegis tant
És clar que això rai tot és farons
Res no és prou sòlid tot canemàs feble de teatret leri-leri
A caire de caiguda i bona nit t’empari
Tot pellofa tot pellerofa tot estuf…

Els agonitzants (i els vivents) sempre enjondre qui sap on
M’hi barrejaré sense gaires feines això rai
M’hi barrejaré i també m’estaré al bla aguait per a l’hora de la fosa
On tard o d’hora també haig de relliscar-hi
Potser d’ací a un parell més d’entra-i-surts de pujades
I baixades i ja a la fi consentint-hi de tot grat
Dut pel corrent tou de la fosa avall
Avall un altre peixet panxa enlaire dut per la fosa.