¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Ballant damunt l’herbei

Oi que és bonic d’ésser com só
Veig des d’ací el casalot antic on el jovent s’autoassassina
Es pengen de faisons complicades i com més cruels millor
Es veu que s’electrocuten dalt piles de filferros punxeguts
O es pengen entre la ferramenta rovellada d’una trampa de caçar salvatgines
S’esbudellen a la cuina amb ganivets i punyals
S’escapcen i s’amputen i s’hi rabegen mentre ho fan
S’hi fiquen amb tanta de dèria i prou hi reïxen
A convertir els propis cadàvers en brutícies i oradures que no arroplegaves
Ni amb la forca de femar (ep això en sentia
Car mai no m’he atansat al casalot
Ni ganes) mes oi que és bonic de fer el que faig…

Ull entre els arbres el palol melangiós escrostonat
On els encantats carranquegen sense esme
Els maniàtics esmercen fons i energies a bastir boges màquines d’automort
Els deprimits s’atrapen desmenjadament en bertrols esborronadors
Dissenyats per a llur propi darrer martiri
Ull el palol adés sumptuós mes ara claupassat
I una esgarrifaó em recorr i ensems la joia
De trobar’m defora sempre defora
Netejant mandrosament els viaranys
Enamorat per sempre pus del verd pregon de les plantes
Del blau pregon de la mar que espies com t’espia
Tantost fas cap on el prat del fons del jardí suaument s’ajup
Poc faria altre que el faig
Jardiner casat amb la natura plaïble
Fins i tot en esdevinença de tempesta on guaites amusat
La pluja rosa d’ençà de la teua cabaneta
La meua borja de toves
Sagrat mendraig selvàtic a caire de bell prat com es vincla…

I quan la vella sobrevivent de l’antic ric palau
Surt de casa a ballar damunt l’ampla gespa
Un bocinet de minuet mansuet
Oi que és bonic d’ésser el bon jardiner qui allarga la mà
Perquè ella s’hi agafi per a fer el subtil passet
De l’imaginat ritme amable
Llas sempre un instant abans no la tornin a convocar dins el casal
Car es veu que un altre jove cometia també suïcidi
Un altre d’aquells repugnantíssims suïcidis
De jovent qui deu anar minvant – cadellada condemnada
Qui es deu anar autoanihilant fins que no en romandrà
Ni un – confiem-hi
Car casa sense joves rai
Casa sense joves casa sense angoixa ni horror.