¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Ull d’àngel

Se m’atansava peix fora de l’aigua amb les aletes ondulants filaments
Bleixen les seues mans que garbellen la pols del desert
I porta un ganivet i a la faixa en duu de més esmolats encara
Va armat fins a les ganyes
En pic capat seré força millor que no cap home em diu
M’hauran angelitzat.

M’enfonsí a l’aiguamort
Hi nedí fins que no fui un envitricoll de sanguinyoles algues toves llimacs dents
Per la selva m’hi esquitllí
La glaçada antina com glacera ascendent de pell felina aní pujant
Llavors rellisquí i perdia seny i àlibi
Queia en escruix a llurs peus catafractes
Amb ulls i boca embenats m’engarjolen en cargolera a pair-hi purgar-hi el mal
Lluminosa ameba qui al cel sia m’encenia el fosc sojorn
Era tita paràsita d’un de mos ulls
I veia com patia
Recordava amb mi l’infantesa
On trempava tant
Que tots els patricis envejosos raucaven que prou calia que hom em fes
Aviat millor que no cap hom doncs
La titola esvelta i mai gens ranca tothora a l’aguait com verinosa serp
Penjada a l’entreforc i bavejant disbauxa
Entesos entesos llurs veus de gelosia rovellades raucaven
I l’ameba se m’encastava
Se’m cardava dolçament l’ull
L’ull omnivident
L’ull transformat en ull d’àngel a deshora i tot.