¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

En fortuïts galzes colossals ah les troballes

Que estrany i tanmateix delitós
Ara que s’obre la terra en esquerdes gegantines
Que tot allò que em fou robat
Allò perdut
Allò que hom em cremava en fogueres de revenja
Ara reaparegui si fa no fa il·lès ni mig endreçat
En lleixes nues
Dalt als vessants de les esquerdes
En relleixos polsegosos
Ans provisionals
Car les esquerdes és segur que no romandran pas així
Que s’eixamplaran o s’estretiran
I se’n faran de noves
I tot tornarà a desaparèixer
I a aparèixer encara més amunt podé
I amb més teca oblidada
Ara espolsant-ne una mica la terra
De bell nou als ulls…

La terra
I si doncs no l’univers sacsejats
M’ho desaven tot tal qual
I tornar-ho a veure
Ah
És paradís.