|
sa i fort, i empenyent-los al buit
em creia que sa i fort només hi era per tal d'ajudar’ls a empènyer’ls precipici avall atès que tots plegats prou hi eren a les últimes esvellegats tan lleigs de veure cassigalls nafrats ranquejant amb prou feines o mig arrossegant-se esbufegats repapiejant esguerrats sense plomes gens estarrufats força malalts espantaocells plens de gams brians llúpies pelleringues neguitejats per cada pedreta agraïts doncs ja de morir de finir tanta d’angoixosa ranera en un vol de llibertat… mes vatua que… vatua que els qui em venien darrere es creien sans i forts i es creien segurament veure’m a les últimes extremunciat esgarrapant part de terra esparracat espectre satisfet al cap i a la fi de perir esclafat patatxap al peu de l’espadat.
|
[@more@]
