|
L’ós
previ lector hi jaquia el record del seu pas al llibre que trec de la biblioteca. a la pàgina 125 hi ha el dibuix al començament del capítol novè del vult ferotge del monstre qui protagonitza el llibre i vet ací que al seu nas a l’oronell esquerre si sóc més precís el diligent llegidor qui jaqueix penyores pertot arreu on passa hi ha empastifat un tap un tap de nas un tap de nas ara eixarreït un tap eixut grogós lluent i el monstre mocós ara no sembla doncs pas tan valent. l'empremta del visitant el flat del faraut i peoner l’aup del precursor les petges de l’intrús la regata de l’aventurer o el conqueridor o el qui tallava el pas encetava la roent drecera per la selva inhospitalària de fulls encar llavors potser gens descoberts el qui jaquia enrere el lleument perfumat esclau doncs del seu heroic gest la seua autèntica proesa d’enfrontar’s amb l’ós ara ridiculitzat en mocós figurí… [líriques figures rai que hom hi podria afegir la qüestió tanmateix és que el llegidor mercès al record com dic que hi jaquia ací l’honorem vulguis no vulguis anomenable predecessor (per mà d’escatit genoma) l’ós l’escriptor i man.]
|
[@more@]
