Leningrad, o perquè el somni retorniA Leningrad els breus jorns esclatants
Són per a veure’ns les cares i les modes
Hi anem mudats tot esfullant’ns-e defora
I hi passegem amb les blanques ombrel·les desplegades
I entre els músculs lluents dels cavalls negres.Mes el que de debò compta són
Les llongues nits
On ens enfonsem en les galeries caldes
Les mines vaporoses
De blanca lluminària i escalfor
On tot hi són botigues subterrànies
On tant ens fa si no ens compren ni comprem
Durant la nit sencera
Ni un botó ni un mocador…La qüestió és només la bona xera
I la conversa entre companys i coneguts i vianants àdhuc
La qüestió és cada cos nostre fet lluerna en la blancor
Subterrània en la nit que es perllonga amb calm delit
Delitosament.El solfeig harmònic s’espellofa de les nostre paraules dolces
De festeig.Relluent llimutja blanca damunt la forma
Que funciona tanmateix perfectament
Misteri d’escuma
Damunt un cos d’on el pinyol de l’ésser
Mística fecunditat
Es desclou
(Flor íntima blanca
Flairosa)
I s’estableix entre el planter uberós en quadre equilibrat.Leningrad:
Nit espectral on encar ens enyorem dels cossos qui fórem
I àdhuc té hom el pressentiment
Que hom es retroba.El jorn tot és tendra basca per a tornar
A l’íntim florir de l’hivernacle
Instint subterrani
O cada cos
Penyora remuda
És de bell nou una ben mudada flor blanca
Que es vincla entre els vapors
De les respiracions companyes.
[@more@]
