¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

merda, ara em moriré

d’on em ve tanta d’enveja, d’odi
de brutícia
de maligna ràbia sempre a frec de cresp?

és això: no puc resistir
no puc encobeir, no puc suportar
que ningú vulgui imposar-me la seua voluntat.

sóc vanitós i caparrut
sempre he de tenir raó
indoblegable
indòmit
incrèdul
malfiat
injust.

sempre duré la contrària
no sé reconèixer mai que em manca raó
ni ara
farsant
ni confessant-me no deix de presumir
d’ésser demoníac
superior
intocable
ofès.

els fats, els déus, la natura
la genètica, la malaltia
la mort…
tots la cagaven
cap no era prou bo per a fer
el que m’hagués convingut.

jo sempre, tot, ho hauria fet millor.

indubtable
al capdavall indubtable.

per molt que dubti
cada dubte és passatger
al capdavall sempre impòs la meua voluntat
al dubte arbitrari, adventici, traïdor.