¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Vers pres a en Lewis Carroll [tradueix n’Elpidi Penjat]

El Ganaboca

Era, acrílic, un cel de toves
On els relliscs, els imps i els naips
Treien les banyes de les coves
[també els queixals de les minoves]
I els grocs grecs gaigs glapien glaips.

“Vigileu tots el Ganaboca!”
Els pares deien als plaçons
“No us oblideu l’ocellot Coca
Ni l’escorpí Rosta-Crostons!”

Un fill de mare pren l’espasa
I s’encamina tot xiroi,
Saltant taulells, i a l’arbre Zaza,
S’hi ajeu, soca-galter, gens croi.

Hi somiava qui sap què
Quan se li atansa de mal fel
I n’ou (no pas cap bel del be),
Del monstre n’ou cruel bruel.

Ah, malament rai, Ganaboca!
Força reps: l’espasa et trinxa,
El noi et punxa i t’embroca;
El cap en sec ja t’esgarrinxa.

“Em duus el cap d’en Ganaboca!
(Priàpic nas: té un gra tot pímpic!)
Tanta glòria ja em trastoca”,
Deia el pare, “I ets, noi, olímpic!”

Era, acrílic, un cel de toves
On els relliscs, els imps i els naips,
[i amb carotes fetes a joves]
Llepaven cadires de boves,
I grecs gaigs grocs glapien glaips.