¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Aparició de bell enyorament – oh, foradet!

Fosquet i arrugadet com porprat clavell
Bleixa, atapeït humilment entre molsa
Encar humida de llet qui s’enfuig dolça
Fins al trau, per natges blanques, de gairell.

Per borrallons de fanguet color rovell
Filaments eixarreïts tremen, si polsa
El cor central i fa un ventet que els espolsa
I rellisquen com llàgrimes de l’anell.

Sovint s’ha abocat el meu somni al seu botri,
Gelós, mon ensopit dimoni, del fotre-hi,
I en feia niu de sanglots, lacrimatori.

Sobtada oliveta, flauta d’espinguets,
Canó d’on ragen vescosos torronets,
Sentors on com ca s’atansa el meu sensori.