¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Trets astorats pels tasts hipnòtics; les sentors marítimes; les visions d’estanys amb granotes; els tactes de sedes i goles… [Set estrofes amb catàstrofe.]

1
Com qui es corda la sabata
Alça-te’m la batata
On t’urparà la gata
Qui traus per daus barata.

2
Oh adorable puta
Qui sacses ma batuta
Mentre ton cony de jute
Contagi a l’ull m’esputa.

3
Oh estopenc pa de pita
Ta vagina petita
Pren allò que hom li gita
(Ni en té por ni es despita).

4
Oh foradet qui es peta
Prou cal ésser poeta
Per a tractar’t d’aixeta
D’on ix dolça crispeta.

5
Qui no en beu, d’eixa bóta
Perd l’esperança tota
(Fiquem-lo al gota a gota
El cor no li rebota).

6
No hi ficaré la pota
No faré tal patota
Ample el xap ja s’escota
La bossa se’m desbota.

7
Oh bassa doncs repleta
S’eixampla com bateta
Samaruga rogeta:
Pler n’estrebes, com veta.

– – – – – –

Oh puta qui esputa
Oh beata amb batuta
Oh batata amb crispeta
Oh foradet qui es peta…

[D’empal·lidits espècimens
Put el pot del poeta
D’empalats verms, de pèssimes
Larves, si el branc no espleta.]