¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

som ombres

som ombres
que ens desfem
en la nit

com un peix de foscor
m’abelleix de moure-m’hi
dins la nit
i descobrir-hi
que sota els llivells d’alta complexitat
que la llum ens pretenia fer veure
de fet
hi rau la facilitat

hi rau la simplicitat
del dau damunt el dau
i el dau al dau

tot tant palès!

tantes de veritats que només la nítida
serenor de la nit escateix!

sense la façana opaca del cos
les ombres ja no menten
tot esdevé fàcilment entès

(i mai
no n’hi havia
per a tant)

les aparences estrafolles s’han foses
en la negror

la claror ho enfosqueix tot
i com més clar més fosc

escates vibràtils
efímers llambreigs
petits miralleigs
imperceptibles vibracions
les nostres lleugeres cogitacions
d’ombres que en desfer-s’hi
esdevenen indistintes argamasses
que enllefiscarien
llimutjaven
o envernissen
(fugisseres traces)
els daus de la nit.