¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

Feliç qui en cull la cirereta

La seua cara és un jardí
Amb roses i lliris tots blancs,
Paradís sens demà ni ahir
Amb plaents fruits a tots els brancs
I cireres que collir és crim
Si ans no et diuen: “pots collir’m.”

Cireretes de tint sublim
Duu la noia i, quan se’n riu,
Perles, roses, neus, reeixim
A esbrinar-li’n, i si no ens diu
Que collir-hi fóra bo i net
Ni rei ni bisbe no hi té dret.

Els ulls vigilen al son prim
I amenacen els plecs frontals
Tothom en cim clar o en fosc llim
Qui en violés les virginals
Cireretes per què patim
Si ans no ens diuen: “pots collir’m!”