3 Llambrics
1.
Un cop em cardí una monja
Al canfelip del tren de la Taronja.
"Filla, el piu, més fort, enganxa’l!
Te’m card a tu, o te’m card l’àngel?"
Car, amb uns pits de bronja,
Que li dic, i un cul d’esponja,
"És prou martiri el desavesada,
I, a sobre, collons, ets tan flonja!"
2.
ametlla mística o cony—
eu trempaa…
xap creixent—
tots ballàem…
diu l’assistent
de la beutat triada:
“visc al luxe
d’un pou amb Na Benaurada Dànae
—hi plou pistrincs
de pur or… Amb
la faldilla estesa
cada camí n’entom
ai mi
un bell tresor.
3.
la cuca qui ahir pelí
la cuca qui em fou donat d’ahir pelar
ha tornada aquest matí
aquest matí li ha estat donat de tornar
a mossegar’m
a mossegar’m
dents força oscades
aquest matí ai
torna a ésser ací
a mossegar’m.
XXV LLAMBRICS
I
En Llorenç, l’algutzir d’Hortons,
Tostemps va cercant-se els collons
Per la sabata…
No a la corbata,
Bé que els duu al coll, i no als mitjons.
II
Les guàrdia-urbanes del Poal
No en tenen prou amb un didal…
Poc carden multes
Si… catapultes
Vas i els ’parques enmig del gual.
III
Dones dels soldats d’Alacant,
Sempre amb un cony que tira envant…
Faço pluja o Sol,
T’aboquen l’estol
Contra els ariets del contrincant.
IV
La cap d’empresa Beatriu
(D’antic ofici, meretriu),
Quan es reuneix
Amb cap gros peix
Pren de debò allò que se’n diu:
Un paper actiu.
V
El bon pintoret Rossinyol,
Qui, per fora, en porta gran dol,
Per sa sogra Pat,
Per dins s’ha pintat
Verd el dret, i groc l’altre… pinyol.
VI
Als crítics de Pago-Pago
Respon el músic Santiago,
Qui amb les batutes
Es carda putes:
“—Cagondéu, per això pago!”
VII
La xicarrona d’Açanui,
Núvia del bardaix Bernui,
Se’n va a Mallorca.
“–El trau m’hi corca.”
Fa el metge: “Trau?… Res; vols dir s’ui.”
VIII.- UN DESMINYONADOR MOLT VIU
El timbaler de La Sentiu
Quan se la pela somriu.
Més satisfacció
Li dóna el tambor
Quan li esbotza el tel amb el piu.
IX
Un guardavaques d’El Paso
Sempre fotia el pallasso:
Munyia de lluny
Amb la corda al puny
Fins que es prengué els ous al llaç, oh!
X.- NI TR(ó)NS NI TR(ò)NS
El rei de la Morta Canya
A fotre’s sempre s’afanya
( No pas la Sòfia,
Puta gasòfia),
Però sí el cul de tot gos estrany, eh?
XI.-FUIG. DE PONENT, NI VEUS NI GENT
(a)
A les femelles de Madrit
No els saps què és aixella i què pit.
Ca, ni què cara,
Ni què cul, car, eh?
Se’l moquen tothora amb el dit
(b)
També els “mascles”, malament rai.
És lleig flairar’ls, sentir’ls esglai.
Només saben, nuls,
De torcar’s els culs
Amb la llengua;
o, si no, mai.
XII
Resol el metge d’Alcoletge,
Bon especialista del fetge,
El cas de na Flors
Qui es peta a l’engròs.
“Dona, afluixeu’s la corretge!”
XIII.- TRES PARELLS DE DATSPELSéS, TRES
(a)
A un pixador, dos datspelsac.
L’un és un drac, l’altre molt flac.
L’un: “—Au, te la trac.”
“—No, amb tu no hi jac;
No en vull sortir amb cap ull opac.”
(b)
Enamorats, dos datspelsac
Pujaren al castell del Llac.
Un hi ulla un milà
Bo i que eixorba un ca.
“Això em duu al temps que el llit féu crac.”
(c)
Cardaven fort dos datspelsac
Damunt del brac pudent d’un bac.
“—Tinc por”, fa el d’avall,
Que ruc o cavall
No s’hajo cagat just on rac.”
XIV
En Bard, versaire de Lleida,
Es casà amb la tal Nereida
Per a fer el bon rim,
Tot i que tot Quim
Es carda encara la bleida.
XV
En Kó (qui és un indi oneida),
Per un militar de Lleida
Tractat d’invasor,
Esclata amb braó:
“—Tu, n’ets el fucking invader!”
Fa en Bard: “—Té raó.
Fuig! Ni embuts (oi, Kó?),
Ni l’embut! (Vull dir’n: la llei de.)”
XVI.- TITOLES T’HI TOLEN EL TOC
(a)
La dona del saig de Rialb,
Qui fa el cony perfectament calb,
S’hi embotia un talp,
Per fer-s’hi bon palp.
Ara el té pelut, però, uf, balb.
(b)
Diu ella al saig de Rialb, n’Ot,
Qui, francament, és calb del tot:
“—Tant portar això al gol,
La balbor no em tol
Cap carall. Fica-m’hi el cap, Ot!”
XVII.- FILOSòFICA
Un faquir de Rawalpindi,
Fart i tip de fotre-hi l’indi,
Es cagà al turbant
I, per dur’l al Sant,
El confità estil galldindi.
“—Hum-hum, bon pastís!”
Fa el Rei dels Faquirs.
“I el menstru, és clar, n’és la guindi!”
XVIII.- SI SOM DE MENA CORTESOS / ELLS SóN CORTESANS DE MENA
(a)
Tot espanyol menja menstru,
Endrapa minestra de menstru;
Al tron, al govern,
Al tren i entre terns,
Del més baix fins al minenstru.
(b)
Espanyol no inclou català,
Ni català espanyol, és clar.
Tot i que menstru,
Ecs, gens. “—Si véns, tru-
ca’m. Per a tu”, els fem, “n’hi haurà!”
XIX.- UNA BARCELONA IMMORTAL
I UNA ALTRA SOTA MORTALLA
(a)
Per nar a veure l’ou com balla
Pren la dona i la canalla.
“—Carrer amb putes, fa?
Ball d’ous, rai!” L’urbà
Li diu. “Prou n’ompls la senalla!”
(b)
En demanar-li, a l’urbà Tous,
Per l’ou com balla, diu:
“—Ballar ous?
Oi tal. Carreró
Del Bon Cardador.
Putes a doll. En veureu prous!”
XX
Trona avall, el frare Silvanus,
Qui era el millor llepador d’anus,
Llengua d’or i pams,
Predicava a brams:
“—Obrim’ns de nates, germanus!”
XXI.- .- UN TRIPLE AGENT
Lo frare culer, En T. Tannus,
Fa dir’s (com d’any en diu annus) :
Quan para i rep,
“Sor Anna”, mes, ep,
Quan manxa ell, n’és el “Pare Annus”.
XXII.-POBRA, VES, SI LI AGRADEN LES DONUS!
Sor Ditets, monja de llatí,
Ensenya a la nena que sí:
Que, gros, sembla així,
Un cony (o connus).
“—Fony; et dic que els dits hi afonos;
Fony…, però a ningú no n’enraonos!”
XXIII
El meu nom és Simforossos,
El qui dóna menjar als gossos,
L’altre jorn, baixant per l’era
No sé pas quina fal·lera
Em duu a visitar la tomba
On sebollírem la gossera.
Damunt el krater dipylònic
(O gerra on els antics hi jaquíem
Mam i teca per als morts)
Molt pensiu m’hi he parat.
I després sense ni consirar
Simforossos què cony fas?
Marros de la meva marrera,
Més bemparits de tota la Terra,
Em treia per a honorar les gosses,
Na Sara especialment, ara
Esdevinguda inútil polseguera.
Ves què hi farem, una
Darrera lleterada dins la gerra.
Car quin altre déu empara
Cada gosseta amada?
XXIV
Ar Prin Ssi Pé
Un pobre home qui es va dir Felip,
Mort i tot, n’estava encara tip.
Tothom, estrenyuts i nics
I els cagaires més inics
L’omplien de merda fins al R.I.P.
(I prou, és clar:
“Car arreu on rau és canfelip.”)
XXV
Un boletaire d’Albatàrrec
Cansat i tip de furgar al tàrrec,
Diu: ni moixernons
Ni gírgoles i rovellons,
Collons, malhaja!
Si d’on no n’hi ha no en raja,
Fem bona cara al mal joc,
Nem a alegrar l’atot,
Nem a passejar l’espàrrec.
Es troba entre la rampoina
Vinclat damunt el tàrrec
Un força esverat Alt Càrrec.
—Mestre, heu perduda la boina?
O a un llimac doneu almoina?
—No, les claus no trob d’aquell altre predi
Que ahir expropiava, ves quin tedi!
—(I ara perdràs les del senderi,
Maleït infecciós bacteri!)
O us penseu que això és can Nyoca,
On cada ou ve garantit de lloca?
No n’aneu pas poc d’errat!
L’esterrossa ben esterrossat,
S’hi posa bé, se l’esbajoca,
El dóna pel cul, els ous li floca…
Ans de tocar el dos, perquè faço patxoca,
Recull bastó i cistell, i li col·loca
Al trau del cul una tija de tàrrec…
Quin detallet, i amb sense cap recàrrec!
[@more@]
