N’Horaci, he vista la teua semblança a l’àlbum adjacent
I trob que me n’enamor a tot estrop — ets l’àngel de la mort per qui sempre gruí
O ets un maleït ninot qui no em portaràs altre que mals al cor?
Car no et pensos pas que no conec la teua nèxia d’home quadrat
Desficiós de fer’s amb el soldadet sens pèl on caldria
I així em jaquiràs soleta al llit, gruant l’àngel pelut del piu
Enterc, dementre que mon marit, l’artista efeminat
Trempa com un desesperat, acaronant la cuixa
De qualque deixebla fava i de carrincló tirat…
Ah, fosc destí de les dones dels pianistes flacs!
[@more@]
