Si sou jove, passeu avant sense pensar-hi
Si sou jove i em veieu,
passeu de llarg, com l’altra gent,
perquè sóc invisible
i val molt més així.
Sóc l’homenet vellet,
primet, baixet, polidet
i ben arregladet
qui, empenyent el carretó
sempre buit, va perdut pel laberint
inescrutable dels corredors
sens fi del magatzem immens.
A cada cantonada d’envitricoll,
tot parat, s’escarafalla feblement —
fa “oh” — i es queda glaçat,
massa sorprès cada vegada
per la mateixa reiterada
visió de la mort
qui l’espera rabent…
Qui pensaria tal agilitat en
tal bestial entitat, tota espatllada
d’aspecte, coberta de fètids
parracs, mostrant una ferramenta
molt corcada i escalabornada,
i com ara rient malament,
en una actitud molt despectiva…
Qui en pensava l’ubiqüitat,
ensems arreu i enlloc, tantost
tombes el cap, i hi és,
hi és, hi és, a cada cap de corredor
d’aquest envitricoll sencer,
i tanmateix, estrany, ningú altre ni la veu —
ni la vol veure, segurament.
A cada cantonada, entre els objectes
inservibles amuntegats
perillosament en lleixes i lleixes
fecundíssimes, leri-leri d’estimbar’s
amb un altre terrabastall eixordador,
jo que ja no vull sentir res, massa esglaiat
— i així i tot somrient, no fos cas —
perdut per corredors de laberint
indesxifrable, rere carretons
estrambòtics de maneig espès
(el meu sempre buit
perquè, entre tanta de trivialitat
obtusa, com trobar-hi realment
allò amb què et nodriries),
és tan confús el repetitiu batibull,
el tràfec sense solta ni volta,
tantes de cames i de braços,
i d’ulls i de caps, i veus ecoiques
venint ensems d’arreu i d’enlloc…
A cada cantonada,
fareu doncs bé de no guaitar’m els ulls,
esbatanats de por.
Passeu avant, com si no hi sóc,
i no em guaiteu de prop,
sobretot les ninetes,
no fos cas, no fos cas,
no fos cas que hi veiéssiu justament
el que jo veig cada camí que tomb
una cantonada i, sorprès, de trascantó,
davant meu, a primer pla,
del nou corredor sens fi
al laberint inescrutable
del magatzem on hi venen, diuen,
queviures, i qui sap què, la mort
terrorífica, amb ull d’etern no-re
em fita urta a urta, encara
i sempre de bell nou molt fixament.
[@more@]
