|
Neguitosa (1) de n’Octave Mirbeau (1907) Davant nostre, tot sopant, a la taula de la vora, una jove anglesa, rossa, s’aixecava, anava, venia, i adu asseguda no s’hi podia estar quieta cinc minuts. Sos dits jugaven amb el ventall, amb el cigarret de broquet d’or, amb els anells, amb els cabells. Un collar li saltironejava al coll i me n’adonava també que, sots el seient, els seus peus no se sabien aturar de bellugar, es descalçaven i es tornaven a calçar amb unes sabatetes argentades on la seda de les seues mitges blanques es neguitejava… Tot d’una mon esguard ensopegà en el seu l’angoixa de no saber trobar amb la punta de l’hàl·lux la sabateta qui amb una capitombeta se n’havia allunyat massa. La senyoreta s’enrojolí encar pus, i semblava que la sang se li remogués part de dins talment que on el peu es crispava, a mi la mitja blanca se m’anava representant més rosada, adu rogenca, fins que el peuet no fou capaç de reconquerir la sabateta argentada ja per a desaparèixer-hi… Aquella nit jo dormia com un benaurat, amb un son pregon i sense somnis… ~0~0~ Neguitosa (2) de n’Èrrel Rellogacrims (2007)
Quan feliç clapava havent enllestit Dels viatges les estranyes troballes Pensant (entre d’altres bons druts) en ell (Més fort calmant cal com pitjor l’estrès). ~0~0~
|
