La fi
El professor Jaume Baró feia la mà d’anys que treballava per tal d’escatir la natura del temps.
S’escaigué que un jorn, a boca de capvespre, s’atansà a la seua filla i li digué: "Saps què, Fineta, he ensopegada finalment l’equació que em mancava, l’equació-clau. I veig que el temps és un camp. I eixa màquina meua pot retocar, àdhuc fer anar enrere, aquest camp, ca?"
A l’ensems que pitjava un piu, continuà: "Amb això faig anar el temps enrere enrere temps el anar faig això amb", continuà, piu un pitjava que l’ensems a.
"Ca, camp aquest, enrere anar fer àdhuc, retocar pot meua màquina eixa i. Camp un és temps el que veig i. L’equació-clau, mancava em que l’equació finalment ensopegada he, Fineta, què saps", digué li i filla seua la a s’atansà, capvespre de boca a, jorn un que s’escaigué.
Temps del natura la d’escatir tal per treballava que d’anys mà la feia Baró Jaume professor el.
Fi la.[@more@]
