¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

És massa fàcil d’anar pel món tocant un guitarrot,
És massa fàcil de dir-se Pep i fer de pagerol,
Fàcil de tocar culs de dones i rebre algun carxot,
D’agenollar’s i d’adorar quelcom, ni que fos lo Sol.

És molt més costós cada jorn d’encar rembre’s del no-re,
De nedar contracorrent pel riu de ferro roent;
Més costós de treure’t de l’infern que et solca sense fre
Com riu de ferro roent que et solca el cos contracorrent.

És fàcil de seguir el seguici, de marxar al so de la marxa;
Fàcil de fer cua a l’hospici, fàcil d’ésser peix a la xarxa.
És fàcil de cantar l’himne i acabar salivall de bomba.

Més costós és fer equilibris cada jorn damunt la tomba,
Clot de buidor d’on véns i hi tornes a pas esbufegat,
Sense genives mastegant despulles de demà-passat.