Invitació per a patir – cantat per na Holly Cole
Amb davantal i espàtula la tens davant les caixes
Repassant els lliuraments d’ahir,
I els rebuts i les rebaixes; et puja un neguit salvatgí
I et sembla tota una invitació per a patir.
Ets sents gallet i alhora incert, i ella fa tanta patxoca
Rere la caixa del magatzem, i et quedes com una soca
Pensant si deu tindre company, o si li abelleix de sortir,
I et dius que ara el que et cal és la paciència d’un saurí.
T’acaba de dir: “Com voleu els ous: al plat, o barrejats?”
Dius: “Tant se val, com me’ls féu seran d’allò més acceptats.”
I ella potser pensa: més val anar a pams;
L’home fa cara de trobar’s entre estacions,
Les sabates polsegoses, de retorn de massa invitacions.
Els ulls se t’hi encasten, has demanada una altra tassa,
I et vessa el cafè amb aquella gràcia,
I com bromeja amb els clients, i ara diu a algú: “Doncs no!
El meu marit era una màquina atrotinada, i costa de pair
Tant d’esperit de vi, i el somni sols s’eixoriveix així:
Amb una nova invitació per a patir.”
Mes és cert que tenia drut, qui a part de drut jugava brut:
Et donava un cadillac rosat i un acompte al banc,
Mes t’abandonava de jorns per dones més comcals,
I sols et ve de nit, trompa i brut, ja no et diu ni bèstia què hi fots aquí,
I ell i l’altra t’ho prenen tot, cotxe i acompte,
I et deixen una invitació per a patir.
I ara tu et dius: Potser sóc un il·lús, ja tenia tiquet
Per a l’autobús, però l’he tornat; vull quedar’m aquí;
Tinc cambra a la dispesa; diuen que lloguen a l’empresa,
O despatxaré benzina… I sobretot ací puc vindre a sopar-hi cada nit;
Ho he anat sospesant, ja ho tinc decidit:
Acceptaré la teua invitació per a patir.
