8 juliol 2004
|
Dos cigarrets a la fosca
[Lletra de P.F. Webster, melodia d’en Lew Pollack, mes cantat sobretot per l’incomparable Alberta Hunter]
Dos cigarrets a la fosca
Dos, dos cigarrets a la fosca I un llumí que s’encén i osca la foscor. Caplleven per la clivella Els trets de qui m’és parella.
Dues, dues siluetes retallades Per la somorta claror D’una finestra llosca.
Tan a prop i tan remots Com filagarses de somni Trenades per l’atzar.
Allí es reunien en secret I qui em fou amant sents que li diu, mormolant: “És a tu a qui vull, és a tu a qui vull.”
Dos, dos cigarrets a la fosca I jo tombant l’esquena com qui tomba el full. Només recances, només retrets, I a la foscor dos cigarrets.
|
[@more@]
Comentaris tancats a 2 cigarrets a la fosca
No comments yet.
RSS feed for comments on this post.
Sorry, the comment form is closed at this time.