És
blau d’ésser cel
[Literal.
De Ridgely Torrence:]
És
blanc d’ésser neu,
És
fred d’ésser glaç,
És
ventós de bufar,
És
bo d’ésser bo.
–——————————————
[Transformat.
De Blaise Cendrars:]
És
roig d’ésser terra,
És
blau d’ésser cel
És
verd d’ésser verd
És
cruel i dur,
Trist
d’ésser paisatge
Malgrat la
barreja
De verds i
les palmes
Vinclades
amb gràcia
I els poms
alts de flors,
De flors de
quaresma,
Espargits
pels arbres.
–———————————————
[Fusionat.
Del Bisbe Gratulls:]
És
blau d’ésser cel
És
gros d’ésser prim
És
verd d’ésser tel
Claror i
ombra un rim.
És
llum d’ésser ull
És
sang d’ésser trep
Qui amb
prou calma escull
És
món qui concep.
Com en Blai
Cendrars
I en
Ridgely Torrence
Amb el brau
sol braç
Trenta dues
dents.
És
Lleida ésser lliri
És
cendra ésser bisbe
És
pont cementiri
Morera na
Tisbe.
És
viu el mig-mort,
Qui l’ajuda
és roig,
És
roig l’home fort,
Duu a
l’al·lota goig.
És
groc d’ésser blat
És
fosc d’ésser nit
És
clar d’ésser esclat
És
eh…? d’ésser oblit.
És
blanc d’ésser neu
És
fred d’ésser glaç
És
sol d’ésser ateu
És
va d’anar amb nas.
És
llord d’ésser por
Esvelt vol
dir estil
És
bo d’ésser bo
Et corques
si ets vil.
