¾ d’aixeta – guaitajorns de n'Eleuteri Qrim

torna a la closca, manoi

en acabat d’una llarga vida de crim
de crim
de crim
– feres d’antuvi de soldat i de militar més apujat, i llavors de bòfia –
te n’adones que t’has sobreviscut
t’has sobreviscut
t’has sobreviscut.

què hi fots pel món encara?

cap faç no reconeixes.

ni la faç de la teua dona…
qui és?

la teua filla…
what!

qui són tota aqueixa gent
amb cares arrugades
de cera lluent?

tanta de gent com has morta!
tanta qui en la teua llarga trajectòria
de mortridor
professional
no has sebollida
– i sovint en acabat desenterrada
per ço de canviar-la d’indret
si l’indret
si l’indret
si l’indret esdevenia compromès
no fos cas que corregués perill d’ésser descobert
com els cussos de l’altra bòfia
potser n’ensumaven l’aup…

i amb què se t’ocorr tanmateix de despatxar’t
nit on ets el guardià
d’amples màquines en amples sales
altre que en un raconet
nocturn
de fàbrica solitària
amb un simple tornavís
que t’enfonses
sense por
entre dues costelles
fins que no t’esclata el cor
i et brolla la sang pels ulls
pel nas
per les orelles…?