sosveniment dels anys joves on encar era algú
de nit avençant per capçanes
per capçanes de boscs
de boscs en illes amorfes entre tràfics
entre tràfics rabents i udolants
de folles lluminàries
vigilant tostemps que no em despengés
que no m’estimbés
sobtadament de part de per les vores
les vores esfilagarsades entre fums i boires
entre fums i boires i foscors sollades
les vores indistintes
no pas gaire ben delineades
i aleshores finalment davallant
curosament devers on la ciutat reneix
i veure-hi ah…!
veure-hi accidents renovellats incessantment
on tot i que hi fóra testimoni
on tot i que en sóc palesament testimoni
ningú no troba que faig prou goig físic ni mental
per a tindre’m a l’esment
i mai no m’és doncs permès de donar-hi
cap parer
cap parer, cap parer
i ara som-hi car és tard i vol ploure
ara som-hi que es fa de matí
i aviat s’hi veu
com enmig d’enlloc
fent caminet apa…!
surt el Solell gloriós i heus-la…!
gloriosa resplendent miraculosa
la catedral
la catedral de nostressenyor el datpelcul
amb escalinates bisbals
d’impressionant volada
amb atris i columnates i minarets i catralls i farfolla
mes de primer ai…!
que m’estic cagant
i enlloc de la catedral ni voltants
on els pelegrins agrumollats comencen de fer-hi cap
poc m’és mai gens permès…
enlloc de la catedral ni edificis satèl·lits
on a immenses onades els devots pelegrins
comencen ja de fotre-hi un endimoniat xivarri
poc m’hi jaqueixen buidar els budells
(no m’hi jaqueixen ni rentar el nas
ni atansar’m a cap font ni sisvol a beure-hi cap glopadeta)
d’on que els budells els buidi
d’estranquis molt discretament
a la mà
a la mà, a la mà
enfonyada dejús els saragüells
i ara la mà la tregui cagada
un palter sucós i acimat
i la buidi doncs a cap paperera
o cossi d’escombraries darrere cap restaurant
sense que ningú no se n’adoni
i sense embolicar no fos cas que cap altre xipòtol
confongués adés el palter per cap entrepà
no fóssim malparits
tret que ara la mà me la torcaré
al pèl sedós de les gossetes burgeses qui acaronaré
tot i el fàstic que em foten
car a cap font miraculosa no m’és permès
no m’és permès, no m’és permès
de fotre-hi acte de presència
prou vigilen els vigilants perquè xipòtols de lluny
marcats no-ningús
mai s’hi atansin
i som-hi som-hi
tant se val
a la feina…!
a la feina hi manca gent
a la feina qui hi manca sóc jo
tot i que és clar mai ningú no m’hi trobaria a mancar
hi faig de “guia” per als turistes més pecs
qui no comprenen cap dels idiomes corrents
els ho dic “tot” en qualque bord garlar
en qualque obscur argot
que amb prou feines sé i que doncs dec dir prou tortament
tret que és clar ningú no esperaria pas mai re millor de mi
els faig de guia voluntari
impagat
sempre confiant que al capdavall
algú hi haurà capaç de cap mínima despesa
de cap propineta cap al carallot
qui tant s’esdernega perquè ho comprenguin tot
propineta doncs que si mai cau caigui ben magra
tot i que tant se valgui
car el que compta és que hom en surti ben content
de l’explicació
aquesta és la qüestió
sóc un home complidor
que entenguin bé perquè nostressenyor
el datpelcul és el més just
sacrificat
benaurat
tararat
i distribuïdor, jotfot, de bons miraculosos dons
de tots els nostressenyors de totes les catedrals
i sacres casalots del món
ell sol entre tots els altres déus
ofereix el seu cos en suplici sencer
fent-se donar sense cessament pel sac
oferint-se a la violència del mascle brutal
perquè tots els pecats li siguin remuts
i etc i els de la població en general
pilotant ell un cos espatllat
pelegrí vers l’estel perit on tot mort rau…
i tot això fins que no es faci fosc
i tothom no se’n torni a fondes i hotels
i doncs jo també
amunt amunt
ja nocturn damunt les capçanes
de les illes foscoses trèmules tèrboles
entre tràfics d’intensitats esbojarrades
i tanmateix prou tipet i satisfet
d’haver anats rescatant entrepans mig rosegats
i adu d’altres llepolies no pas acabades de raure
dins papereres i racons i cossis d’escombraries
on sovint les meues merdes
perfumaven així mateix
tot plegat
l’ambient tan sagrat
de tot allò.
